Ceramics came into my life as a hobby that little by little turned into something addictive, until one day it became a project of life. It happened when I bought my first wheel throw, and I started practicing more and more at home. Those were pandemic times.
My ceramics start on the potter’s wheel where my hands give them shape. I create unique pieces on the wheel that take shape from the experimentation, or just an idea that comes to my mind and I want to develop. Even because I want to try new techniques and different shapes. I love having new challenges like throwing bigger or more difficult pieces.
However, I do enjoy the simplicity of decorating with few colours and patterns. It is like, let’s do this part easier and more relaxing.
The decoration of my ceramics has an African touch to it. I started this passion of touching clay, getting dirty and trying to build pots in Namibia. After living in different African countries for so many years, an essence of the traces and patterns has left a mark on my creative world.
M’he passat mitja vida buscant una activitat, un ofici amb el que em sentís còmode; amb el que pogués creixer i pogués pensar que allò era per mi i cap altre cosa. M’ha costat anys i panys, i mentres tant he probat la pintura, la costura, la fotografia, la cuina, i he ocupant tot el meu temps lliure, mentre seguia treballant com a oficinista.
Fa pocs anys i per casualitat vaig topar amb la ceràmica i aquesta em va atrapar per sempre mes. Ens hem entès. I ara que ja em queda poc per deixar de fer d’oficinista ho veig clar i cristalli, la meva feina pel futur és la ceràmica. Aviat seré ceramista de professió. Falta poc.
El meu moment de relax el trobo al torn i si el fang es al punt d’humitat ja podem començar a gaudir. I és que aquí no hem vingut a patir.
El mon de la ceràmica va entrar en la meva vida com un passatemps que s’anava transformant en quelcom necessari, fins que un dia es va convertir en un projecte de vida. Va ser el moment en que em vaig comprar un torn i vaig començar a practicar a casa. Eren temps de pandèmia.
La meva ceràmica comença en el torn i allà agafa forma. Tornejo peces úniques que neixen de l’experimentació de noves formes, tècniques diferents o del repte de fer gerres més altes i més complexes. Per contra, I la decoració es fruit de la simplicitat.
Diuen que la decoració de les meves peces te un regust africà. I es que va ser a Namíbia on vaig descobrir la passió de construir amb fang, de tocar-lo i d’embrutar-me. I també port ser que el fet d’haver viscut tants anys a diferent països africans, hagi deixat en la meva memòria una forta empremta del dibuix i el tranc simple i ancestral.
